Començaré dient que jo,sense la música,no seria res.La música per a mí es molt important,sigui quin sigui el moment escolt música.La veritat és que escolt tot tipus de música i és de gran dificultat fer una selecció tant reduida de cançons que tenen un significat filosòfic ja que la meva naturalesa és sercar-li un sentit a tot,una intepretació i cada cançó té un significat.
Així que començaré per una cançó que expressa el que significa la música per a mí.Es trata d'un rapero,però que és inevitable caure en la tentació d'anomenar-lo poeta,degut a que les seves cançons són harmonioses,magnífiques,la lletra és sutilment perfecte,impregnada de recursos estilístics i té un no sé què,que posa la pell de gallina.I,pels escèptics e ignorants que creuen que el rap és música de "quillos" i que només incita a prendre drogues,al sexe i a la violència,anirà perfecte per obrir-li els ulls.Aquest rapero és Nach,i fa una oda a la música,que l'anomena El idioma de los dioses.
http://www.youtube.com/watch?v=OPqS0Y5-2L4&ob=av2n
A continuació deixaré la millor cançó del s.XX:
http://www.youtube.com/watch?v=kffacxfA7G4&ob=av2e
Aquesta cançó m'encanta,és sublim,impressionant,el cantant m'encanta i vertaderament és el meu preferit de entre tots.La seva música és una obra d'art,no sabria què fer sense aquesta gloriosa i caiguda del cel música....
Eh! vos ho havíeu cregut?! Segur que sí,i segur que per la vostra ment hauràn passat moltes coses,i problablement la gran majoria haurà pensat el mateix de mí.Haureu fet un prejudici sobre el meu caràcter i els meus gustos degut a la fama de venut,cregut i egocèntric d'aquest cantant tant famós entre els/les adolescents d'avui en dia.I em sap greu dir-vos que us equivoqueu fent aquests prejudicis,basats en mites que us monta la societat i en la vostra ignorància.En seria un exemple de què la veritat es construeix,com a coacció entre la construcció individual(cadascú haurà pensat una cosa diferent sobre mí com a conseqüència de veure aquesta cançó en la meva "llista vip",com per exemple en Pere Pau(i no és per ficar-me amb ell)què,encara que serà poc probable que obri aquesta pàgina i llegueixi el que Jo hagui posat,segur que quan vegi aquesta cançó i el que pos,haurà pensat:Quin beneit!-I en part et don la raó,amic meu...-)i la construcció intersubjectiva,degut a que la majoria de persones hauràn coincidit en què,per exemple,en Justin Bieber es un maricón,afeminat,cregut,egocèntric i les seves cançons són una..(paraula que no anomenaré)i és clar,en conjunt sobre el que vos diu la societat,el que vos han ensenyat,i el que ja pensaveu abans de mí,tot formarà la vostra "veritat",perquè tot es relatiu amics meus.I és clar que ho és,tot és absoluta i vertaderament relatiu.Molts de vosaltres pensareu que soc un personatge i que estic cridant la vostra atenció(i no us equivoqueu!).Aprofit aquest bloc,per a expressar-me,per a què conegueu aquell desconegut,irònic,egocèntric,dement i amant de la filosofía(això val un punt més,Xiscu), de la historia,la literatura,l'humor i la vida.
Deixant apart sentimentalismes,prosseguiré amb la meva distinguida llista de cançons que m'evoquen un significat simbòlic,i és que la música(oh,perfecta harmonia dels Déus!)m'aïlla de la realitat,i a la vegada em fa sentir un granet d'arena més dins aquest apoteòsic desert.La següent cançó,s'anomena Clocks(rellotges) del famós grup Coldplay.
http://www.youtube.com/watch?v=br28OJej-K4&feature=related
Us podeu sentir privilegiats: us dono la meva més secreta font d'inspiració.Aquesta cançó,m'ha servit de guía,és per a mi la llavor que fa que broti la primavera dins la meva ànima.El que té d'especial aquesta cançó és que no fa falta entendre la lletra,sinó que la melodia transmet força,ímpetu: és com el gran despertar de les tenebres;grisa com la tormenta que m'espera;impecable com el vent que mai és tempera;poderosa com l'oceà furiós que entre mil aigües m'anega.Em fa recordar el pas inexorable del temps,(no només pel nom(rellotges)sinó pel que em fa sentir),aspecte el qual m'afecta i em preocupa,ja que el temps passa i em sent un joc que mai es jugarà:balla el vent en silenci,i en silenci morirà el joc,que mai havia d'acabar.
Cambiant un poc el to dramàtic,aquí teniu una cançó de caire romàntic i amorós,que incita als enamorats a proclamar als quatre vents el seu amor.El que fa especial per a mi aquestá cançó es que,encara que no estigui enamorat(i ho estic,d'enamorat!)m'enamora d'una dama imaginària,però perfecte per a mí,i en la meva imaginació sorgueixen infinites ilusions sobre una situació on ella i jo esteim sols,lluny de tothom,a la llum de la lluna i no deixem de besar-nos i acariciar-nos.Però,desgraciadament,jo no sé el que sent aquesta dama,jo la estim més que a la meva vida,i m'imagin a mí cantant aquesta cançó dins la meva ment,mentre estic al seu costat a la llum de la lluna.No us deixeu endur per la traducció literal(però en certa part incorrecta) del vídeo,ni pel video en sí,ja que hi ha un paral·lelisme pràcticament inexistent entre el que m'evoca la cançó i el que es mostra al video.S'anomena Lady i el grup és Modjo.
http://www.youtube.com/watch?v=GQCPdOfeeug
I aquí,he acabat.Podría seguir,però desgraciadament per a vosaltres,us deixaré amb la intriga de saber més sobre mí i el que significa per a mi la música.
Iván Criado Chamberlain.
