FiloMusica: La música era, és i será per l'eternitat una manera d'expressió.

Si ho pensam bé la música sempre ens a acompanyat durant el llarg dels segles, encara que en els seus principis més primitius només eren una mescla de sons incoherents però que per ells tenia un significat. Més endevant la música evoluciona i comença a ser més elaborada, bàsicament es componia música relacionada amb amor i/o la mort, que solia acompañar poemes. En definitiva la música siempre ens ha acompañat al llarg dels nostres años com un símbol de bellesa, himnes i maneres d'expresió.

Actualment al llarg de la nostra vida podem trobar tres classes de música diferent, independentment del se gènere o estil. El primer es la música que escoltes de fons, per exemple qualsevol música que et poden posar en un restaurant, una tenda i, fins i tot en la radio. És el tipus de música que escoltes pero no arriba a més. En segon lloc està la música que la sents i la vius, perquè en aquell moment es la perfecte, i també les que et fa'n pensar i reflexionar pel seu missatge. Per últim está la música que per el teu estat d'ànim es perfecta per escoltar-la, sigui per la lletra, la seva melodia o les dues coses.

Per mi la música ja es un estil de vida, sempre m'ha agradat escoltar diferents gèneres i estils, perquè pot ser que totes a la fi siguin música però mai són iguals.

Difícilment puc deixar un llistat amb les meves cançons preferides, sobretot perquè en tenc massa. Per això deixaré algunes que crec que tenen un significat filosòfic.

-Aquesta es una cançó que vaig trobar de casualitat i trob que té un missatge molt interesant. Perquè ens plantetja com va dirigit la nostra societat i com la gent que té la sort de dur una bona vida ho desperdicia. Al final per tenir-ho tot no som capços de diferenciar la nostra propia vida de la realitat.

-Aquesta cançó la vaig escoltar per una pel·lícula, la veritat em va agradar perquè expressa el sentiment que qualsevol persona ha tingut com a mínim una vegada en la vida...¿On pertany?...i al final sempre tenim la mateixa resposta, encara que estiguem rodetjats de persones que ens estimen i els estimam, esteim en un món on seguim estan sols i ningú ens pot comprendre.

-Aquesta fa poc temps que la vaig escoltar però enseguida em va agradar sobretot per el seu missatge. Encara que tot s'ha acabat i no queda res més sempre es pot tornar a començar, cadascun al seu pas i només per ell mateix. Perquè encara que no trobis res sempre hi haurà alguna cosa o algú pel què o qui lluitar.

-Per últim perquè si no no acabaria mai, és una cançó que m'agrada escoltar per la seva compasió de les notes, la lletra es bonica però em va cridar més l'atenció la seva melodia, hi ha unes quantes versions però la que m'agrada més cantada és per òpera.