Lluís Sureda Pol 1rB

Quan vam parlar de la música i la filosofia em van venir unes quantes canços al cap, però al final m'he decidit per una gran cançó d'Antonio Vega, versionada per Love of Lesbian i Zahara. La cançó és titula 'Lucha de gigantes' i és una d'aquestes cançons que no et deixa indiferent. És una cançó que pot tenir moltes interpretacions, la seva lletra no és clara i precisa, vull dir que s'ha d'analitzar per entendre-la, l'autor no ens ho dóna tot mastegat. Tot i haver-la escoltada, i haver entés la lletra, no té una interpretació fixa, que al cap i a la fi això és el que la fa una obra d'art. Per això, una persona la entendrà d'una manera, segons les seves experiències i la seva situacio mental o sentimental, ja pot ser des de un ruptura de parella, fins als records de bons moments. Però és una cançó que, crec, sempre et deixarà una sensació de melancolia, però sobretot et deixarà amb una veu dins el teu cap que et farà pensar i sobretot et farà demanar-te moltes coses. 

En el meu cas, cada vegada que escolt aquesta cançó em fa plantejar-me que serà de mi en un futur? On siré? Què faré? Hauré complit els meus somnis? Seré feliç? 

La meva interpretació és que ens parla de les lluites personals, les lluites amb tu mateix, tu i els teus pensaments : ''Lucha de gigantes, convierte el aire en gas natural'', és a dir, aquesta lluita fa que l'aire arribi a ser asfixiant. El món és molt gran i em fa sentir petit : ''en un mundo descomunal, siento mi fraglidad'' o ''me da miedo la enormidad, donde nadie oye mi voz'', però després et fa seguir endavant i pensar que ets capç de trobar-hi un lloc i fer-te gran, com un gegant, i lluitar pels teus somnis i fer-los realitat. Per això també pens que ens parla d'una lluita entre l'èxit i el fracàs. A tots ens fa por fracasar i possiblement per això a vegades no arriesgam tant com ho tendriem que fer. Moltes vegades volem pensar que tot ha estat un malson, que despertarem i la vida serà molt més fàcil i senzilla, però ens topam amb la realitat i veim que no serà així : "Vaya pesadilla, corriendo con una bestia detrás. Dime que es mentira, un sueño tonto y no más". Aquí la bèstia seria la por, els dubtes i les inseguretats. La cançó té un punt de vista bastant realista, per dir-ho així, i em recorda la possibilitat de caure alguna vegada, tot i que ho volguem amagar. Perquè hem d'admetre els nostres errors i seguir endavant, intentant millorar-nos dia a dia, sense tirar la tavallola i hem de seguir lluitant pel que volem : " Deja de engañar, no quieras ocultar que has pasado sin tropezar''. Després diu ''monstruo de papel, no sé contra quien voy'' i és que a vegades no sabem contra qui lluitam ni que o qui hi ha allà defora, al món real. La cançó acaba dient : ''Deja que pasemos sin miedo'', y pens que no podria acabar de millor manera. La vida és una, i per molt que sigui dificil triomfar ho hem d'intentar, hem d'intentar guanyar aquesta lluita de gegants i fer-nos amb l'èxit, és igual si queim, ens tornam a aixecar i seguim lluitant, lluitant i lluitant, perquè un dia tot l'esforç donarà els seus fruits.

Penso que cada un es posa els seus límits, i per gràcia o per desgràcia jo he possat els meus bastant alt i hauré de lluitar fort per guanyar la batalla, la meva batalla personal.  Perquè al cap i a la fi, si no tenim les espectatives altes ens serà molt fàcil aconseguir els nostres propòsits i realment no haurem aconseguit res de gran valor. Per això jo dic : Ten los pies en la tierra y las metas en el cielo. Tot i que quan més alt pujam més forta pot ser la caiguda, penso que val la pena còrrer el risc, com a mínim jo el vull còrrer.

Finalment us deixaré la cançó, i escoltau-la, val la pena, perquè així com jo li he trobat aquest sentit, tu n'hi trobaràs un altra que també et farà plantejar-te moltes coses.